Sentit de l’olfacte

//Sentit de l’olfacte

Sentit de l’olfacte

En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí un dels sentits exteroceptius: el sentit de l’olfacte.

Cala s'Alguer, Costa Brava

Cala s’Alguer, Costa Brava

L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals. A continuació s’enumeren tots i es descriu el sentit de l’olfacte.

Pastura

Pastura

Sentits exteroceptius:

Sentit interoceptiu:

  • Sentit del benestar físic

Sentits propioceptius:

Liles

Liles

  • Sentit de l’orientació, de l’equilibri corporal o vestibular.
  • Sentit de la posició corporal
  • Sentit del moviment o cinestèsic
  • Sentit hàptic o del contacte corporal

 

Sentit de l’olfacte

Una aroma és la millor drecera cap al camí de la memòria: les olors evoquen millor les emocions i els records que les imatges. En els nostres records es barregen olors, colors, gustos i tactes. En el llibre La festa dels sentits, el seu autor Sebastià Serrano professor de comunicació i lingüística ens parla dels seus records olfactius que té gravats a la memòria: “Olors de la geologia i la biologia, de la terra i de l’aire, de les herbes, les flors, la fusta, el foc i el fum, de les fruites i els olis, dels vins, els vinagres i els cafès, i dels animals i les persones, petites, joves i grans, i de les colònies i els perfums. Tot un univers ple de fragàncies emboliquen els meus records d’infantesa al meu poble”.

L’olfacte és un sentit primigeni perquè ens dóna la vida. L’olfacte guia el nadó cap al pit de la mare. És el sentit més evocador: la percepció d’una olor es fixa en la mateixa àrea cerebral que les emocions. Els records olfactius són els més persistents i la memòria d’aquests olors ens proporciona identitat. Per a Serrano, “l’olor té un gran poder d’evocació però també de suggestió i és capaç d’estimular aquells impulsos que tant afavoreixen la generació d’espais de creativitat”.

Com els sentits són transversals, el valor plaent d’una olor pot augmentar si el percebem alhora que degustem un bon àpat. L’olfacte té una gran capacitat per evocar moments emocionals remots especialment de la infantesa, creant de forma viva la sensació de reviure’l.

S’han realitzat experiments en centres comercials consistents en la dispersió d’una olor agradable incrementant la percepció positiva dels compradors, augmentant les vendes i millorant l’apreciació del lloc que els queda als visitants.

Les aromes preferides de Juhani Pallasmaa són l’olor de la primavera, del fenc o del prat de pastura acabat de tallar, l’olor de la pluja d’estiu i l’olor de les liles; li agraden les olors dels poblets africans i dels carrerons dels pobles, els restaurants, els cafès, els forns de pa i les botigues de llaminadures. Per a aquest autor els pobles de pescadors són especialment memorables per la fusió de les olors de la terra i del mar; la forta olor a algues li fa sentir la profunditat i el pes del mar.

2019-07-02T21:06:17+01:002 Juliol 2019|