En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí l’únic sentit qualificat com a interoceptiu: el sentit del benestar físic.
Benestar físic.
L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals.
Sentit del benestar físic
Tenim un sentit del benestar físic, també anomenat interoceptiu, que recull sensacions que provenen de l’interior del cos i que ens indiquen el benestar d’aquest cos a través de sensacions com el tacte, la picor, la temperatura, la pressió, el dolor… Tenim experiència del diferent que ens sentim després d’haver dormit una nit plàcidament o bé, o després d’haver dormit poc i malament després d’una festa.
Les sensacions viscerals són respostes als estats d’ànim. Les emocions són reaccions viscerals i somàtiques i els sentiments són molt reals si vénen acompanyats de les percepcions provinents del sentit del benestar físic.
Sentits exteroceptius
Sentit interoceptiu
Sentit del benestar físic
Sentits propioceptius
