La Plaça Major de Viladrau és molt més que un espai de pas. És el cor del municipi, un lloc de trobada on la vida quotidiana, el lleure i les celebracions formen part d’una mateixa experiència. La seva transformació respon a una nova manera d’entendre l’espai públic: una arquitectura que mira cap al futur, respecta la identitat del lloc i situa les persones al centre del projecte.
Una nova horitzontalitat per compartir l’espai
La intervenció parteix d’una condició fonamental de l’emplaçament: una topografia inclinada que condicionava la continuïtat i els usos de la plaça. La proposta redefineix aquesta configuració mitjançant una nova horitzontalitat, capaç de generar superfícies més accessibles i espais preparats per acollir activitats diverses.
La transformació no busca reproduir una imatge del passat, sinó reinterpretar la plaça a partir de les necessitats del present i del futur. La història i la tradició de Viladrau es mantenen com a referents, mentre l’espai s’adapta a una manera d’entendre l’urbanisme més inclusiva, oberta i flexible.
Les rampes laterals connecten els diferents nivells i faciliten els desplaçaments. A la part superior, un espai amb forma de xamfrà es converteix en un escenari a l’aire lliure, preparat per acollir actes, trobades i celebracions. La plaça adquireix així una nova dimensió col·lectiva: pot acompanyar tant els ritmes quotidians del poble com els moments en què la comunitat es reuneix.
El centre de la plaça com a lloc de trobada
Un dels canvis més significatius es produeix en la relació entre el trànsit i l’espai per als vianants. Antigament, la circulació de vehicles travessava el centre de la plaça i dividia l’espai en dues parts. La nova ordenació desplaça el trànsit cap a un recorregut tangencial, alliberant una zona central protegida dels cotxes.
Aquesta decisió transforma la percepció del conjunt. Allà on abans hi havia una divisió, ara s’obre un espai continu que afavoreix l’estada, la relació i la convivència. El centre recupera el protagonisme com a lloc compartit, mentre els recorreguts per als vianants permeten acostar-se a la plaça i recórrer-la des del perímetre.
L’arquitectura urbana no es limita, en aquest cas, a ordenar circulacions. També defineix les condicions perquè hi passin altres coses: una conversa espontània, un moment de descans o una celebració col·lectiva. L’espai públic troba el seu sentit quan pot acollir diferents maneres de viure’l.
L’aigua com a símbol i identitat de Viladrau
Des de la plataforma superior, l’aigua baixa en forma de cascada i estableix una relació visual i simbòlica amb la plaça. Aquest element representatiu de Viladrau introdueix moviment i so, aportant una dimensió sensorial que complementa la geometria de l’espai.
L’aigua no actua únicament com un recurs ornamental. La seva presència connecta el projecte amb la identitat del municipi i contribueix a crear una experiència recognoscible. La cascada, situada al costat de l’escenari, integra el paisatge i l’arquitectura en una mateixa composició.
La identitat local també s’expressa mitjançant la lletra «V», incorporada al paviment i a la cascada. Aquests elements reforcen el caràcter propi de la plaça sense recórrer a una reproducció literal de la tradició. La memòria del lloc s’integra en el disseny contemporani a través de símbols que formen part del seu paisatge urbà.
Vegetació, materials i llum per construir una atmosfera
A banda i banda de la plaça, uns bancs lineals acompanyen la geometria de l’espai sota la protecció dels arbres. La seva disposició delimita i abraça l’àmbit central, generant llocs per seure, conversar i observar l’activitat de l’entorn.
El mobiliari no s’entén com un conjunt de peces aïllades, sinó com a part d’una estructura que organitza l’espai i n’afavoreix l’ús. La vegetació aporta ombra i confort, mentre que el nou paviment i la disposició dels elements urbans contribueixen a donar continuïtat al conjunt.
A la nit, una il·luminació més càlida i homogènia transforma la percepció de la plaça i acompanya els diferents recorreguts. La llum permet reconèixer els espais, realça els elements representatius i amplia la possibilitat de gaudir del lloc més enllà de les hores diürnes.
La combinació de materials, vegetació, aigua i llum construeix una atmosfera en què la funcionalitat i l’experiència sensible es complementen. La plaça no només es recorre: també s’habita, s’observa i es comparteix.
L’arquitectura dels sentits: dissenyar també des del tacte
L’experiència d’un espai públic no depèn únicament del que es veu. El contacte amb els materials, la comoditat dels elements de suport i la relació física amb l’entorn també formen part de la manera com es percep i s’utilitza l’arquitectura.
A la Plaça Major de Viladrau, aquesta atenció al sentit del tacte es reflecteix en el desenvolupament del passamà tubular. Per estudiar-ne la configuració, es van realitzar maquetes a escala real que van permetre valorar-ne directament la forma i el contacte amb la mà.
Aquest procés posa de manifest una dimensió essencial de l’arquitectura sensorial: els detalls adquireixen sentit quan s’experimenten des del cos. L’ergonomia, la textura i la forma dels elements quotidians poden influir en la comoditat i en la relació de les persones amb l’espai.
L’accessibilitat, per tant, no es limita a resoldre desnivells mitjançant rampes. També implica parar atenció als elements que acompanyen el moviment i fan que l’espai resulti més còmode i comprensible per a tothom.
Una plaça pensada per al present i el futur
La transformació de la Plaça Major de Viladrau demostra com l’arquitectura pot actualitzar un espai carregat de significat sense renunciar a la seva identitat. La nova organització del trànsit, l’horitzontalitat de les plataformes, les connexions accessibles, l’escenari, l’aigua i el mobiliari configuren un lloc preparat per a diferents formes de trobada.
Més enllà de la seva geometria, la intervenció recupera una idea fonamental de l’espai públic: el seu valor rau en la capacitat de reunir les persones. Una plaça cobra vida quan ofereix oportunitats per aturar-se, conversar, celebrar i sentir-se part d’una comunitat.
A Viladrau, l’arquitectura acompanya aquesta vida compartida mitjançant un equilibri entre funcionalitat, identitat i experiència sensorial. El resultat és un espai contemporani que mira cap al futur sense perdre el vincle amb el lloc al qual pertany.