“L’arquitectura no és una ciència. Segueix éssent el gran procés sintètic de la combinació de milers de funcions humanes definides.”
Hugo Alvar Henrik Aalto (1898-1976) fou un arquitecte i dissenyador finlandès.
Va ser part del Moviment Modern i va participar als CIAM (Congressos Internacionals d’Arquitectura Moderna). Ha estat l’únic arquitecte de la Segona generació del Moviment Modern reconegut com a «maestro», equiparant-se d’aquesta manera als grans mestres del Període heroic del Moviment Modern com Le Corbusier, Mies van der Rohe , Gropius i Frank Lloyd Wright.
Aalto es va empapar de l’arquitectura moderna i internacionalitzadora, però mai va estar del tot convençut de que el moviment modern evolucionés cap al que ell considerava necessari: una arquitectura més humana. Així, va buscar la manera d’afegir les variables de cada territori i cultura. Pensava en les relacions de les peces per elles mateixes i en un tot que atengués la cultura, la societat i l’emplaçament, extenent la raó als mateixos materials. Això feia partir a Aalto, segons es desprèn dels seus escrits, de la preocupació per la humanització de l’arquitectura, en la que aquesta s’entén com a proposta cultural que respòn a una societat concreta i no només com quelcom funcional i tècnic; la manera d’aconseguir-ho era projectant espais que fóssin simultàniamente funcionals i ergonòmics, el que acabà desembocant en l’adopció d’una arquitectura orgànica, càlida i més propera a la Natura.