En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí el tercer dels sentits anomenats propiceptius: el sentit del moviment corporal.
L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals.
Sentit del moviment corporal o cinestèsic
És el sentit dels moviments de les diferents parts del cos. Aquest sistema rep informació sensorial dels receptors situats a les articulacions òssies, els músculs i els tendons, i ens ajuda a evaluar la nostra capacitat per a efectuar un determinat esforç.
La percepció cinestèsica és la que obtenim dels músculs i dels tendons quan la percebuda per la pell s’ha eliminat.
Com va escriure en Robert Yudell: «El moviment deixa de ser un conjunt d’accions reflex indeterminades i indescifrables, per a convertir-se en una interacció organitzada i profundament sentida amb la matèria positiva de l’espai. El ballarí i l’espai apareixen d’aquesta manera com a companys inseparables que s’inspiren mutuament».
El moviment cap amunt simbolitza el creixement, l’anhel i l’arribada, i el moviment cap avall simbolitza l’absorció, la inmersió i la compresió.
Sentits exteroceptius
Sentit interoceptiu
Sentits propioceptius
