En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí un dels sentits exteroceptius: el sentit de l’oïda.
L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals. A continuació s’enumeren tots i es descriu el sentit de l’oïda.
Sentit de l’oïda
Hi veiem des que naixem, però hi sentim des d’abans de néixer. El so és energia mecànica que es propaga per l’espai excepte en el buit. Es caracteritza pel to i el timbre. El to depèn de la velocitat de propagació: si és alta es produeix un to agut i si és baixa es produeix un to greu. El timbre ens permet discernir la seva especificitat i font de procedència. El timbre d’una flauta és diferent al del saxo. Estem envoltats d’una gran varietat de fonts acústiques i som capaços d’identificar-les amb claredat.
El neurocientífic i biòleg Ignacio Morgado afirma que “de la mateixa manera que el cervell té una gran habilitat per distingir rostres, té una enorme capacitat per distingir veus i entonacions gràcies a les quals podem discernir persones i missatges. I no cal ni esmentar el poder dels sons musicals per a delectar-nos i estimular sentiments”.
Per a Juhani Pallasmaa, les obres d’arquitectura més auditives són els pobles europeus amb paviments antics, els monestirs romans i les esglésies gòtiques.
Sentits exteroceptius
Sentit interoceptiu
Sentits propiceptius