L'ARQUITECTURA I ELS SENTITS SENSORIALS - 1

En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí el primer d’ells: el sentit de la vista.

L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals. A continuació s’enumeren tots i es descriu el sentit de la vista.

Sentit de la vista

El nostre sistema visual està dotat de gran sensibilitat i s’adapta amb facilitat a situacions de poca o molta llum. Gràcies a ell podem percebre el color, la forma, el moviment, la profunditat i el relleu, reconeixent amb facilitat una imatge canviant. Podem ser capaços d’identificar rostres, les seves expressions emocionals i, conseqüentment, adonar-nos de com se sent algú en particular. La visió atén amb més facilitat els canvis que les situacions constants.

Hi ha dues propietats del color que són la constància i el contrast. La constància del color perquè es manté malgrat les diferents fons d’il·luminació. El contrast és de lluminositat o de color i afecta la nostra percepció: en ajuntar dos colors pot modificar-se la percepció de tots dos, com podem comprovar en l’art pictòric. La llum omple la ment i els colors la poden enriquir i ens poden fer gaudir amb la seva varietat. El color ens facilita distingir formes i objectes diferents en una mateixa imatge.

Per a Juhani Pallasmaa, l’arquitectura d’avui dia posseeix una forta tendència visual que ha criticat en els seus llibres, assajos i conferències. Segons aquest autor, la visió focal ens separa de l’objecte i la visió perifèrica ens hi acosta.

Richard Neutra va ser un dels pioners a escriure sobre la importància de la visió perifèrica, en el seu llibre Realisme biològic, basat en la fisiologia humana proposant-la com a base del nou disseny arquitectònic.