En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí un dels sentits exteroceptius: el sentit del gust.
L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals. A continuació s’enumeren tots i es descriu el sentit del gust.
Sentit del gust
Aquest sentit implica un major grau d’implicació amb el món extern. El gust té un valor molt apreciat per l’home, doncs va associat al plaer de menjar. Hi ha cinc tipus de gust: dolç, salat, amargant, àcid i umami, paraula japonesa associada als aliments que realcen el sabor agradable.
Quan es produeixen més de cinc gustos, estem davant d’una realitat més complexa. El sabor, el podem reconèixer en veure, mastegar, empassar, respirar identificant el menjar a la boca i a la llengua; el sabor és una experiència multisensorial.
Per a Juhani Pallasmaa, els materials sensuals, els colors i detalls de Carlo Scarpa tendeixen a evocar experiències de sabor.
Sentits exteroceptius
Sentit interoceptiu
Sentits propiceptius