En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí el segon dels sentits anomenats propiceptius: el sentit de la posició corporal.
L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals.
Sentit de la posició corporal o de la postura
En cada moment, tenim una idea de la posició o postura de les diferentes partes del nostre cos, i això és gràcies a les articulacions, tendons i músculs, que ens permeten mantenir la posició i l’equilibri del cos. Les mans utilizen els sentits cutanis i propioceptius perque amb ells explorem els objectes que tenim al nostre voltant. A més, les utilizem per a comunicar-nos emocionalment; gràcies a elles, s’ha produït el desenvolupament tècnic i científic.
L’ergonomia estudia la postura correcta que hem d’adoptar, ja sigui en una situació estàtica, com per exemple al estar asseguts o bé dinàmica, com ai aixecar un objecte pesat.
Sentits exteroceptius
Sentit interoceptiu
Sentits propioceptius