Aquesta sèrie d’articles que aquí encetem està dedicada a l’Arquitectura dels Sentits aplicada a l’arquitectura religiosa.
L’Arquitectura dels Sentits és una arquitectura que va més enllà de la forma i de la visualitat. És una arquitectura per a ser viscuda, no només contemplada, en la que hi participen tots els sentits: l’oïda, l’olfacte, el gust, el tacte i la vista.
La comunió entre l’home i els seus sentits es pot trobar en algunes arquitectures religioses on la intimitat i el recolliment hi són presents. No parlem tant d’espais geomètrics sinó d’espais habitables per l’home. És una arquitectura humanista que busca el benestar, el confort físic i espiritual, el trobar-s’hi bé. No busca l’impacte visual, es més, l’Arquitectura del Sentits es descobreix lentament a partir d’un viatge emocional pel color, pels materials que gràcies a la seva plasticitat commouen, per la llum que es materialitza amb una gran intensitat i pel predomini d’uns acabats que s’expressen tàctilment. Els espais flueixen amb densitat i això permet que la nostra imaginació flueixi per l’interior del temple o capella.
En aquesta sèrie d’articles exposarem uns exemples d’Arquitectura dels Sentits de temples o capelles edificats entre els anys 1957-1997. Cadascun posa l’èmfasi en aquests aspectes: la llum materialitzada, el sentit emocional del color, la materialitat que caracteritza la construcció; uns altres temples són com un instrument musical amb qualitats acústiques notables; altres capelles per la seva dimensió més reduïda aconsegueixen el sentit de recolliment i intimitat buscat.
Com diu l’arquitecte Steven Holl, “hem d’intentar accedir a una vida interior que revela la intensitat lluminosa del món. Només per mitjà de la soledat podem començar a adentrar-nos en el secret que ens rodeja.” L’arquitectura té el poder d’inspirar i transformar la nostra existència dia a dia.
