L’experiència sensorial de l’espai construït
L’arquitectura no és només una qüestió de formes i funcions, sinó també d’experiències sensorials. Entre totes elles, el tacte juga un paper fonamental en la nostra percepció de l’espai. Aquest fenomen es coneix com hapticitat, un concepte que descriu la interacció directa entre el cos i les textures materials de l’entorn. La memòria tàctil ens permet recordar sensacions associades a diferents superfícies, generant respostes emocionals que poden influir en el nostre benestar.
La memòria tàctil i les emocions
Diversos estudis han demostrat que la nostra percepció de l’entorn és en gran part el resultat d’experiències passades. Segons un experiment realitzat per la investigadora Teresa Dezcallar, diferents materials poden evocar emocions específiques:
- Teixit: Suau i càlid, associat a la comoditat i el benestar.
- Aeronfix: Superfície llisa i brillant, evoca neteja i suavitat.
- Pedres: Duresa i rugositat, connectades amb la naturalesa i la fortalesa.
- Lija: Aspra i rugosa, genera sensacions d’incomoditat o treball manual.
- Cel·lofana: Material fràgil i cruixent, vinculat a la diversió i la lleugeresa.
- Bluetack: Adhesiu i modelable, pot provocar rebuig o interès segons l’experiència de l’usuari.
Aquest experiment va evidenciar que els materials arquitectònics poden despertar emocions específiquess, fet que hauria de ser tingut en compte en el disseny d’espais.
L’arquitectura com a font de benestar
El professor Jader Tolja, especialista en la relació entre el cos i el disseny, defensa que l’entorn modifica la nostra fisiologia i estat mental. Un espai estret i fosc pot generar estrès, mentre que un espai obert i lluminós fomenta la relaxació. L’elecció de materials, la distribució de l’espai i fins i tot l’alçada del mobiliari influeixen en la nostra percepció i comportament.
- Superfícies dures i verticals: Indueixen alerta i tensió.
- Materials suaus i orgànics: Generen confort i calma.
- Espais llargs i estrets: Potencien una sensació de confinament.
- Zones diàfanes amb vistes obertes: Proporcionen una sensació de llibertat i benestar.
La vida a través dels sentits
L’experiència arquitectònica és inseparable dels sentits. La vista ens permet gaudir de la llum i del color, l’oïda capta els sons ambientals, l’olfacte ens connecta amb aromes que evoquen records i el tacte ens ajuda a sentir els materials i textures. Aquestes interaccions poden millorar el nostre estat emocional i fins i tot tenir efectes positius en la nostra salut.
La capacitat de l’arquitectura per generar emocions depèn de com es dissenyen els espais i quins materials es fan servir. A l’hora de projectar, els arquitectes poden aprofitar la hapticitat per crear entorns que no només compleixin una funció estètica i estructural, sinó que també fomentin el benestar i la connexió emocional amb l’espai.
