La connexió entre l’ésser humà i el seu entorn és molt més que visual; els nostres sentits interactuen contínuament amb els espais que habitem, creant experiències multisensorials que modelen el nostre benestar físic, psicològic i emocional. En aquest context, la idea de la «polifonia dels sentits», tal com la proposa Gaston Bachelard, adquireix una especial rellevància quan considerem com l’arquitectura no només s’experimenta a través de la vista, sinó també mitjançant el tacte, l’oïda, l’olfacte i el gust. En aquest article explorarem com els espais arquitectònics poden generar experiències sensorials intenses, a través d’un enfocament holístic que fomenti el benestar integral.
El Concepte de la Polifonia dels Sentits
La «polifonia dels sentits» fa referència a la interacció simultània i harmònica de diferents modalitats sensorials que, al combinar-se, enriqueixen la nostra experiència de l’entorn. Bachelard parla de la sinfonia sensorial que es produeix quan estem en contacte amb la natura, on cada sentit té un paper fonamental en la creació d’una atmosfera única. Així, al passejar pel bosc o caminar a prop del mar, no només percebem el paisatge a través de la vista, sinó que les nostres emocions s’intensifiquen per la barreja de sons, olors i textures que ens envolten.
L’Experiència del Bosc: Una Trobada Sensorial Complerta
L’experiència de caminar pel bosc és un exemple clar de com els sentits treballen junts per oferir una vivència profunda i restauradora. Estudis científics han confirmat els efectes terapèutics de la natura sobre la salut mental i física, confirmant el que moltes cultures han sabut durant segles: estar en contacte amb la natura té un poder sanador. La investigació del psicòleg ambiental Terry Hartig ha demostrat que la immersió en paisatges naturals pot reduir l’estrès, millorar la tensió arterial i enfortir el sistema immunitari. A més, el concepte japonès de «Shinrin-yoku» («bany de bosc») destaca com l’absorció dels olors i sons del bosc té efectes positius sobre la salut.
En caminar pel bosc, ens trobem envoltats per una amalgama d’estímuls sensorials: el cruixir de les fulles sota els nostres peus, el cant dels ocells a dalt, el murmuri del vent entre els arbres i la frescor de l’aire impregnada amb l’aroma de la terra humida. Cada un d’aquests estímuls contribueix a la creació d’un entorn multisensorial que afavoreix la relaxació i la restauració emocional. Aquest tipus d’experiències sensorials no només ens connecten amb l’entorn natural, sinó que també ens ajuden a restablir l’equilibri interior.
La Casa de la Cascada, de Frank Lloyd Wright.
L’Arquitectura i la Natura: Integració Sensorial
Alguns arquitectes han entès la importància d’integrar la natura als seus dissenys per crear experiències sensorials que vagin més enllà de l’estètica visual. Frank Lloyd Wright, un dels màxims exponents d’aquesta filosofia, és conegut pels seus dissenys que promouen una connexió profunda entre l’arquitectura i el paisatge natural. La seva famosa obra, la Casa de la Cascada (Fallingwater), exemplifica com l’arquitectura pot ser una extensió de la natura mateixa. La casa no només es troba al mig del bosc, sinó que l’aigua de la cascada flueix a través de l’habitatge, permetent que els habitants experimentin la natura d’una manera única i total.
La Casa de la Cascada, per la seva part, ofereix una experiència multisensorial en què el so de l’aigua, la textura de les pedres i l’aire fresc del bosc es combinen per crear una atmosfera d’harmonia i serenor. Aquest enfocament innovador de Wright destaca com l’arquitectura pot i ha de ser un vehicle per a l’experiència sensorial completa, més enllà de la simple funcionalitat.
Villa Mairea, de Alvar Aalto.
Alvar Aalto, un altre arquitecte destacat en aquest àmbit, va dissenyar la Villa Mairea a Noormarkku, Finlàndia, amb l’objectiu de fusionar la casa amb el bosc circumdant. Utilitzant materials naturals com la fusta i creant espais que s’obren directament al paisatge, Aalto convida els habitants de la casa a experimentar la natura d’una manera contínua i envolvent. La disposició dels pilars de fusta a la marquesina de la casa no només ofereix suport estructural, sinó que també reforça la sensació d’estar en un espai orgànic i unit a l’entorn natural.
