Si en la nostra entrada anterior vam explorar el bosc com un espai de trobada multisensorial, avui dirigim la mirada cap a un altre element essencial: el mar. La seva presència, tant immensa com canviant, activa una simfonia de sentits que transforma la nostra percepció de l’entorn i ens convida a una connexió profunda amb la natura i l’arquitectura que l’envolta.

Una simfonia sensorial en moviment

El mar desperta en nosaltres una experiència integral. El seu característic blau, canviant sota la llum, reflecteix l’infinit en contrast amb el moviment rítmic de les onades. El gust salat i l’olor del iode es converteixen en una senyal inequívoca de la seva presència, mentre que el tacte de la sorra o les pedres sota els peus enforteix la nostra sensació de benestar. Però el mar no només es percep; també es viu en moviment. Sentir el vaivé de les onades mentre nedem o caminem per la riba és experimentar una dansa entre el cos humà i la natura.

El Peine del Viento

El Peine del Viento: un mirador cap al sublim

A la badia de la Concha, al final de la platja d’Ondarreta a Sant Sebastià, el mar es troba amb l’art i l’arquitectura en una experiència única. L’arquitecte Luis Peña Ganchegui va dissenyar una sèrie de terrasses de granit rosa Porriño que articulen el passeig marítim amb l’entorn natural. Aquest espai és també la llar de la sèrie escultòrica d’Eduardo Chillida, El Peine del Viento, amb imponents peces d’acer de 12 tones que dialoguen amb les onades i els vents que les envolten.

Aquest lloc, dividit en tres nivells, ofereix una transició gradual entre l’espai urbà i el mar. Les grades permeten una contemplació tranquil·la, mentre que el disseny inclou orificis que connecten amb un antic col·lector, generant dolls d’aigua que formen núvols marins i arcs de Sant Martí, intensificant així la sensació d’estar en un entorn viu i en constant canvi.

Casa Van Diestre

Cases que capturen l’essència del mar

L’arquitectura residencial també pot capturar l’experiència del mar. A Cala Molí, Eivissa, la Casa Van Diestre dels arquitectes Elías Torres i José Antonio Martínez s’integra al paisatge costaner amb terrasses àmplies i tendals triangulars que evoquen veles de colors. Aquests elements no només proporcionen ombra, sinó que també recreen la sensació de navegar, transformant l’espai habitable en una extensió del mar.

Per altra banda, la Casa Malaparte a Capri, Itàlia, obra de l’escriptor Curzio Malaparte, redefineix el concepte de la contemplació marina. Situada sobre un penya-segat, el seu disseny inclou una terrassa piramidal i una escala que s’estén com un camí serpentejant des del nivell del mar. Al seu interior, destaca una sala amb enormes finestres que emmarquen el paisatge costaner, mentre que una xemeneia es converteix en escenari d’una posta de sol on el foc i la llum es fusionen en un espectacle sensorial.

Casa Malaparte

Arquitectura i natura: una experiència compartida

Igual que el bosc, el mar inspira l’arquitectura per generar espais on l’ésser humà pugui reconnectar amb l’essencial. En cadascuna d’aquestes obres, la relació entre el natural i el construït desperta una experiència polifònica dels sentits, recordant-nos que la interacció harmoniosa entre natura i disseny arquitectònic pot transformar la nostra percepció del món.