El pintor i doctor en Belles Arts Carlos Bayod Serafini va redactar aquest text com a pròleg per al llibre del mateix títol que recull la trajectòria pictòrica de Claudi Martínez, de qui diu que “posseeix una qualitat vocacional evident”.
Carlos Bayod Serafini
La il·lusió és el motor més important que pot tenir una persona per tal de realitzar qualsevol acció. En art, no només és necessari, sinó imprescindible.
Qui no ha sentit mai la temptació d’agafar uns pinzells i començar a empastifar una tela o un paper, i expressar així qui sap quina recòndita sensació, no pot entendre la necessitat imperiosa de realitzar la seva obra que té l’artista. I potser no hauria de dir “la seva obra”, doncs allò que realitza l’artista, a part de la transacció comercial que pugui fer amb ella, no li pertany, ja que és patrimoni de la humanitat.
L’art és el “Gran Llenguatge Universal” i el gran preservador de la vida i motor de l’evolució. I és que l’aparició de l’art va propiciar l’evolució de l’home.
Els éssers humans podem inventar mil raons per destruir-nos a nosaltres mateixos, però l’art hi és per contrarestar aquesta bogeria. L’art va ser el creador de l’home i ara el preserva d’ell mateix.
Vivència essencial
Claudi Martínez posseeix una qualitat vocacional evident. La formació com a arquitecte i la praxi de la professió li van donar un mode d’expressar el seu món interior, cosa que ja va fer, però necessitava quelcom més essencial que no tingués cap altra funció que la d’existir com obra d’art i –per arribar a aquesta vivència essencial– va ser que es va iniciar en la pintura.
Recordo les seves primeres passes com a pintor, que va donar en el meu estudi i de la meva mà. Ha passat ja molt de temps i ha construït la seva pròpia història com podem veure en aquest llibre. Una història plena de sensibilitat i de cerca, o de troballes, qui sap.
Qui busca, troba, i qui troba, continua buscant ja per sempre. És, en certa forma, l’energia de la vocació que es va potenciant a ella mateixa a partir de la feina realitzada.
Univers de sensacions
Tot el seu univers artístic està ple de sensacions perquè aquestes han estat la matèria subtil, essencial, amb què ha impregnat les seves obres. La pintura, el llenç o els pinzells només han estat els mitjans o el suport d’aquestes sensacions, que ha deixat plasmades, fixades i vibrant en les teles.
En contemplar les seves obres, hom pot sentir les tensions que es creen entre les parts subtils de les quals estan formades. Són espais i temps que es conjuguen i es tensen o es sobreposen, creant noves tensions, com si d’uns acords i unes melodies amb els seus harmònics es tractés, la qual cosa crea aquesta màgia incommensurable de l’art.
“Sentir la pintura” encapçala molt bé aquest escrit, doncs aquesta ha estat sempre la forma natural per a Claudi Martínez de realitzar la seva feina. Ho és com a pintor i ho és també com a arquitecte.
Convido el lector a passejar per les pàgines d’aquest llibre i, si li és possible, que contempli al natural les obres aquí representades. La textura, la matèria o la mida són categories fonamentals en una obra d’art, per la qual cosa, allò que es representa aquí és només una referència, el menú que ens convida a l’àpat, a la veritable delectança final.
Carlos Bayod Serafini
Artista pintor
Doctor en Belles Arts
