L’arquitecte Richard Neutra, guiat pel seu interès en l’ésser humà i com a conseqüència de diverses experiències personals durant la seva joventut, va començar a llegir i a estudiar la vida orgànica i els òrgans receptors vitals dels éssers humans amb la idea d’intentar conèixer als clients d’una manera integral.
A l’inici de la seva carrera professional, en Neutra va tenir l’oportunitat de treballar amb diversos arquitectes de renom que van marcar la seva manera de projectar i entendre l’arquitectura. Entre ells destaquen en Frank Lloyd Wright, l’Erich Mendelsohn i en Rudolf Schindler.
Després de dissenyar diversos projectes que incorporaven criteris constructius novedosos i la publicació del seu primer llibre l’any 1927, va rebre l’encàrrec de la casa de Salut Lovell per a una parella obsessionada amb la salut física.
Neutra va buscar en el disseny de la casa una armonia que fomentés el benestar físic i emocional dels seus habitants. Va idear diferents nivells, amb grans voladissos i balcons suspesos per a crear una sèrie d’espais interiors dissenyats per a assolir el benestar integral dels seus habitants.
La modulació de la llum i la relació establerta entre els espacis interiors i exteriors varen ajudar a la creació d’un ambient armoniós. Aquest desig de proveir als espais el poder d’originar benestar el va portar a incorporar diverses zones os es poguéssin realitzar exercicis a l’aire lliure i una clínica privada.
El procés de disseny de la casa Lovell va reforzar les seves conviccions en vers al rol que jugaba l’arquitectura en el benestar dels seus usuaris i el desenvolupament de la seva filosofia de biorrealisme. Amb ella, va iniciar un període en el que va experimentar i descobrir les possibilitats dels nous materials i sistemes, aplicats a una arquitectura que en totes les seves instàncies, des del projecte fins a la producció de l’obra, està pensada en funció de les persones.
Ja l’any 1958, en Richard Neutra va publicar el llibre “El Realismo biológico”, on representa la constatació de la relació directa entre el disseny en general i l’ésser humà. Planteja l’ésser humà no com un sistema de reaccions fisiològiques i intenta determinar quins fenomens funcionals influeixen en el comportament humà i les conseqüències que això pot tenir a l’hora de dissenyar o projectar un objecte o un edifici.
“El que es necessita és en realitat comprensió biològica de la situació de l’home en la seva civilizació actual, coneixement biològic de la perpetuació feliç o progressivament feliç de l’espècie. He buscat un nom per a aquesta filosofia, i he denominat nou humanisme a aquesta mena d’actitut davant la vida.”
Considera que conèixer a l’home és una qüestió fonamental i que no tot és millorar la productivitat i el progrés de les noves tecnologies. Insisteix en que hem de posar els mitjans per a que el nostre sistema nerviós no es vegi perjudicat per aquests factors. Al seu entendre les forces emotives són les que impulsen tot el que ens succeeix; per a ell això és de vital importància perque el projectista ha d’intentar afavorir els nostres sentits interns. Es tracta d’aconseguir que els nostres clients, una vegada conegudes les seves necessitats, puguin “ser més feliços que abans”.
Després de la construcció de la casa de Salud Lovell, on en Richard Neutra va tenir l’oportunitat de reforçar les seves conviccions al respecte del rol que jugava l’arquitectura en el benestar dels seus usuaris, l’arquitecte va desplegar al llarg de les següents dècades una arquitectura social que estava pensada en funció de les persones.
En els seus projectes d’escola, com la Corona School o la Emerson Junior High School, en Neutra va intentar introduir en la cultura arquitectònico-educativa de l’època, els nous mètodes educatius portats d’Europa, com el mètode pedagògic de la Maria Montessori, on el nen passava a ser el centre de l’espai marcant el ritme de l’aprenentatge.
Per a aconseguir-ho, en Richard Neutra va crear aules que debien permetre la màxima llibertat d’ús, utilitzant un mobiliari que alliberés l’espai a l’aula per a poder configurar diferents ordenacions.
També va intentar que els estudiants de les últimes files hi veiéssin i sentíssin bé i, a més, que hi hagués una bona ventilació per a que no es produís “un aire calent que ofegués els nens” i afirmava que l’aire fresc mantenia a professors i alumnes desperts gràcies a una menor contaminació.
A més, les aules tenien que poder-se expandir a l’exterior ajardinat i delimitat per vegetació, per a poder-se desenvolupar les classes a l’aire lliure. Aquesta continuitat entre l’interior i l’exterior creava un espai que abandonava la rigidesa típica de les escoles de primària tradicional en favor d’espais més lúdics i lliures.
Un altre tipus de projecte d’arquitectura social van ser les vivendes socials, on destaca la urbanització de Channel Heights.
Allí, en Neutra va separar la circulació de peatones de la dels automòbils. Les cases donaven al parc per una banda i a l’oceà per l’altra. Hi havia amplis jardins amb flors variades. També es van dissenyar interiors senzills i acollidors juntament amb part del mobiliari, inclosa la cadira Boomerang.
Considerava que a més dels cinc sentits tenims milions de receptors i que, desgraciadament, molts dissenyadors treballaven únicament per al sentit de la vista. En Neutra era molt conscient de que l’arquitecte o el dissenyador més aviat s’hauria d’ocupar de tots els sentits. Fou un dels primers arquitectes que es van referir a la visió perifèrica com a base de tot disseny arquitectònic.
En Neutra va apostar pel coneixement de les necessitats humanes i plantejava que el disseny es configurés biològicament tenint en compte les funcions naturals orgàniques. Per a ell, lo fonamental era ensenyar el beenestar i malestar dels éssers humans amb tots els detalls que comportava aquest tema de la fisiologia bàsica.
L’arquitecte no va posar l’accent en la geometria, ni en la forma, ni en l’espai, es va centrar en l’home i allò, al seu entendre, comportava un coneixement de la fisiologia humana i de les seves reaccions davant el medi ambient. Es tractava, como ell deia, d’un nou humanisme i la seva preocupació era que l’arquitectura fos un mitjà per a assolir la felicitat humana; quelcom molt diferent al que li van ensenyar a en Richard Neutra a l’escola d’arquitectura: que per a fer bona arquitectura només calia copiar adequadamente edificis antics de reconegut valor.
