Hoy en Avui en dia el bany, és un espai especial i destacat com a part integrant de l’arquitectura d’interior, domèstica o funcional, que evoluciona com a conseqüència de les noves tendències, des dels materials, la il·luminació, les instal·lacions sanitàries i la incorporació de la tecnologia o noves formes de vida.
Com especialistes en sensacions, sabem que les possibilitats de dissenyar un bany són àmplies i també, la manera de concebre experiències i sensacions, de situar-lo en una dimensió de gaudiment i fins i tot de sensualitat.
L’EVOLUCIÓ DEL BANY
El dormitori i el bany han estat fins ara cambres contigües però separades, clarament, per qüestions d’higiene i privacitat. Tanmateix, a vegades, el rentamans i la banyera, han estat part del dormitori, i la tendència actual recupera aquestes distribucions i s’imposa com un avanç a l’evolució del disseny arquitectònic contemporani.
ELS LÍMITS DEL BANY
La decoració i el disseny s’imposen cada cop més, i amb això el bany actual tendeix a obrir-se, a desprendre’s dels seus límits físics i a integrar-se a l’espai de descans, de tal manera que el concepte de privacitat es difumina i augmenta el de escenografia i sensualitat. El bany es desintegra en els seus elements individualment per a integrar-se a l’habitació. El bany i el dormitori se conceben com un únic ambient, els espais es relacionen al màxim, tant entre ells com amb l’exterior.
Els límits del bany es comencen trencant mitjançant el mirall. El mirall crea una sensació de major amplitud. Si aquest mirall hi és a la cantonada, aquesta cantonada desapareix, l’espai s’amplia més cap a l’infinit, cap a l’exterior. Desapareixen les petites finestres funcionals que limiten les vistes. Una finestra pot ampliar l’espai cap a l’exterior, o exterioritzar algunes activitats del bany. De la mateixa manera, predominarà la llum natural i un caràcter obert i comunicat. Però, mentre que l’obertura del bany cap a l’exterior anirà en funció de l’entorn a on es trobi, sí que existeix una major integració entre bany i dormitori, entre dos funcions amb privacitat normalment separades, que reflecteixen la sensualitat i obertura mental de l’arquitectura i els seus protagonistes. El bany no és una estància que ha d’amagar-se, sinó pel contrari, es converteix en un escenari central, essencial en el dia a dia.
La banyera disposada al dormitori té antecedents, no és una novetat. Rescata la tradició del bany d’immersió en la tina de fusta, omplerta amb baldis d’aigua calenta, la possibilitat de tenir una experiència confortable, privada, a resguard de la intempèrie, en temps on no hi havia instal·lacions sanitàries a la majoria de les cases com per separar la funció del bany en un altre espai. Avui dia, es recupera el plaer d’aquesta experiència amb la banyera a la vista molt pròxima al llit.
Integrar a la mateixa superfície un àrea per a vestidor i una altre per el lavabo i relax és un recurs habitual. Les solucions per que aquesta connexió sigui harmònica i pràctica són molt variades: Els murs a mitja altura, els canvis de nivell o el mobiliari serveixen per a que la unió de tots dos ambients resulti funcional i visualment atractiva. Continuïtat visual sense restar privacitat.
