La connexió entre l’arquitectura i la pintura és un camí natural per a aquells que busquen transmetre sensacions més enllà de la forma i la funció. Claudi Martínez, arquitecte i pintor, ha desenvolupat un llenguatge visual propi en què la llum, el color i la matèria s’entrellacen per crear experiències sensorials. Amb una trajectòria consolidada en ambdós camps, Martínez ens convida a endinsar-nos en el seu univers pictòric a través de la seva nova exposició: Memòries de la Mediterrània, que es podrà visitar del 13 de març al 8 d’abril a la Galeria Jorge Alcolea a Barcelona.
Un artista amb arrels en l’art i l’arquitectura
Nascut al carrer Consell de Cent, al districte de l’Eixample de Barcelona, Claudi Martínez va créixer envoltat d’art. El seu oncle, el pintor i escultor Josep Maria Martínez Virgili, va ser la seva primera gran influència i un vincle directe amb la tradició artística catalana. La seva formació a l’Escola d’Arquitectura li va proporcionar un profund coneixement del dibuix i el color, però la seva exploració pictòrica es va veure enriquida pel seu aprenentatge al costat de grans noms com Ramon Sanvisens i Teresa Llàcer, així com pel seu pas pel taller del pintor Carlos Bayod Serafini, on es va endinsar en la disciplina de la Sensologia.
Al llarg de la seva carrera, Martínez ha participat en 69 exposicions en 23 ciutats de 8 països, consolidant el seu estil dins de l’abstracció poètica. La seva feina arquitectònica a Criteria Arquitecthos, estudi que dirigeix, es basa en l’Arquitectura dels Sentits, una filosofia que busca generar benestar a través del disseny d’espais únics i personalitzats. Aquesta visió també es trasllada a la seva pintura, on l’atmosfera i l’emoció són elements clau.
La visió d’Arnau Puig: gestos, matèria i emoció
L’historiador i crític d’art Arnau Puig va definir l’obra de Martínez com “l’ambivalència entre el plaer del gest i la densitat de l’emoció”. La seva pintura és una exploració del color i la matèria com a vehicles d’expressió, en què cada traç és una resposta al seu entorn. “Tot era pertinent i tot era prou justificat perquè les matèries, els colors, en aquest cas, són, en veritat, ells mateixos: matèries i colors, però bàsicament, fonamentalment, fluid emocional, desig d’expressió plàstica”, destacava Puig sobre la seva obra.
Obra «Naranjas y estelas en la mar», de la col·lecció Memorias del Mediterráneo.
Memòries de la Mediterrània: un viatge sensorial a través del color
A la seva nova sèrie, Memòries de la Mediterrània, Claudi Martínez plasma la seva connexió amb el mar a través d’una vibrant paleta cromàtica i una expressió lliure de les formes. L’exposició recull el seu recorregut pictòric des de les Illes Medes fins a Sicília, passant per les Illes Pitiüses, les Eòlies i el Golf de Nàpols. Més que una representació literal, aquestes obres són una interpretació subjectiva de les seves vivències davant del mar, una metàfora visual de la memòria i l’emoció.
Segons la crítica d’art Imma Gómez, “la Mediterrània és aquí molt més que un reflex de la memòria; és una mostra de constant transformació plàstica i una metàfora de recerca d’identitat i connexió amb el record”. A través de formes difuses, contrastos de llum i una atmosfera profundament emocional, la pintura de Martínez ens convida a un viatge sensorial, on el color deixa de ser un simple recurs estètic per convertir-se en un pont entre sentiment i paisatge.
La pintura com a llenguatge d’identitat
Per a Claudi Martínez, la pintura és una extensió natural del seu llenguatge arquitectònic, però amb una llibertat absoluta. Com ell mateix afirma: “Pinto la llum i el color de la Mediterrània com qui intenta retenir l’instant a la memòria”. Cada obra és una exploració de l’atmosfera i la percepció, on els límits entre allò real i allò abstracte es dilueixen.
Del 13 de març al 8 d’abril, a la Galeria Jorge Alcolea, els visitants podran submergir-se en aquesta experiència pictòrica i descobrir com la mirada d’un arquitecte es transforma en pinzellades que evoquen la immensitat del mar i la riquesa dels seus paisatges.
