Intervenció respectuosa amb l’entorn i perfectament integrada en el paisatge.
Durant la crisi econòmica del 2007 el sector immobiliari i turístic es va veure molt afectat degut a l’especulació urbanística que es va viure durant el boom immobiliari. Aquest esdeveniment va obligar a cercar noves maneres de pensar el turisme i de construir, que van posar de manifest la importància de la conservació i rehabilitació del patrimoni existent per reconvertir-lo en espais respectuosos amb l’entorn i que oferissin nous serveis a un nou turisme que sorgiria en aquest nou context.
Història i entorn
L’any 2008, Criteria Arquitecthos va rebre l’encàrrec de dissenyar un spa en un annex d’una autèntica masia catalana construïda l’any 1612 de les runes d’un antic castell, reconvertida en un bonic hotel de luxe de vuit habitacions personalitzades: l’Hotel Mas Gran.
L’antiga masia es troba a la urbanització Vall Repòs, en un espai protegit dins la Serra de les Gavarres, a la comarca de l’Empordà, prop de poblacions com Palamós o S’Agaró. Tal com el seu propi nom indica, l’espai dóna lloc al descans o a practicar activitats lúdiques en un entorn envejable, enmig de la naturalesa dins un bosc típic del Mediterrani.
Per poder oferir una gran varietat d’activitats i serveis més enllà de l’allotjament, es va pensar d’ampliar l’oferta amb una zona de relax i spa que disposés d’aigües termals tant a l’interior com a l’exterior, que aniria ubicada en un annex de planta baixa de la masia.
Integració al paisatge
L’actuació per rehabilitar una zona de la masia i reconvertir-la en spa per desconnectar de l’estrès de la ciutat i descansar, havia de fer-se amb molt de compte i respecte a la història i la tradició de la zona en la qual es troba.
Una de les prioritats amb les quals va treballar Criteria Arquitecthos va ser el de garantir la integració d’aquest nou espai en el paisatge que l’envolta. Per això, tant des de la zona de les piscines com des de la zona de les gandules es va crear una continuïtat visual a través d’uns grans finestrals entre dos mons, entre l’espai obert i l’espai tancat, entre l’interior i l’exterior, entre allò públic i allò privat, entre l’ombra i la llum.
Els finestrals, que formen part de la composició de la façana, constitueixen un contorn que emmarca el paisatge. Tot és un plaer pels sentits, ja sigui per les visuals a l’observar la cuidada decoració o bé pels paisatges que es divisen a través dels finestrals.