El nostre entorn té una influència enorme sobre nosaltres. L’espai, la llum i l’ombra, els colors, els materials, les vistes, l’orientació i molts altres factors ens afecten i ens sentims bé quan es produeix una sensació de benestar. Per als arquitectes és essencial la nostra sensibilitat davant d’aquests factors que són bàsics en el nostre ofici; aquesta recerca sensible ens condueix irremeiablement a l’essència de l’arquitectura i a la nostra disposició i interès per aconseguir escenaris per a l’assoliment del benestar.
En conseqüència la recerca de l’essència de l’arquitectura es la cerca del benestar i, en definitiva, de la felicitat.
Entenem que fer arquitectura és la creació de l’ambient humà adequat per a que, a través dels sentits externs, s’emocionin favorablement els sentits interns; l’arquitectura ha de ser no només funcional sino que, a més, ha d’emocionar. On hi ha emoció hi ha art. L’ofici de l’arquitecte es basa, bàsicament, en imaginar de llocs que facilitin la vida. L’arquitecte és un amant de la vida i en cada situació ha de donar una resposta vital.
Arquitectura del benestar:
La qüestió és saber com podem produir el benestar humà, que és el motor fonamental de qualsevol obra. Hem d’imaginar la vida dins l’espi que estem projectant, com si l’edifici ja estigués acabat i comencéssim a recorrer-lo imaginant la situació de les finestres, les seves entrades de llum, el paviment que ens acull i ens convida a avançar, la forma i el material del sostre, les perspectives interiors i exteriors, els llocs on l’espai s’atura o accelera. És fonamental que poguem sentir totes aquestes sensacions mirant amb cura els nostres esbossos. La nostra capacitat d’invenció és infinita, però lo fonamental és la nostra capacitat i, sobre tot, la nostra vivència en l’instant de la creació com ho faria un compositor amb el seu piano i la seva partitura incipient. És la manera de que poguem obtenir una arquitectura per a l’hombe i no per al creador de la forma. L’arquitectura és per a viure-la i no només per a contemplar-la.
Lo important és la segona vida de l’obra d’art. Si és una novel·la, a partir de la presentació del llibre neix la seva segona vida; si es tracta d’una exposició de quadres, la segona vida es produeix a partir del vernissage. Si es tracta d’un edifici, és a partir de que s’hi comença a habitar.
La pregunta clau és saber quan un edifici és bo; la resposta ens la dóna en Jorn Utzon d’una manera molt simple: “La meva propia experiència és que si un edificio es bo, aleshores experimento el fluir de l’espai… les persones, quan abandonen un bon edifici, tenen una impressió perfecte del conjunt; no reté els detalls, però realment han percebut aquell fluir espacial”.
Jorn Utzon, conversaciones y otros escritos. GG. 2010. Article “Una conversación: arquitectura como bienestar humano. 2004”.
L’essència de l’arquitectura és el benestar humà mitjançant la creació d’escenaris que permetin una vida lo més feliç possible. En aquest quadre titulat “Tarde de domingo” del pintor Xavier Nogués, podem visualitzar una arquitectura d’una enorme sencilleza però que sens dubte facilita la vida; com deiem abans, una arquitectura per a ser viscuda i no només contemplada.
