La galeria Víctor Saavedra (Barcelona) acull una cinquantena d’obres de l’arquitecte i pintor, que hi expressa la seva “passió per la pintura” a través d’una secció retrospectiva i una altre de la col·lecció creada entre 2017 i 2019.

'Vers un indret idíl·lic', de Claudi Martínez

‘Vers un indret idíl·lic’, de Claudi Martínez

Claudi Martínez va presentar el passat dijous 7 de novembre la seva última exposició pictòrica, a la galeria Víctor Saavedra de Barcelona (c/ Enric Granados, 97). Sota el títol de Vers un indret idíl·lic, l’arquitecte i pintor hi expressa una vegada més la seva “passió per la pintura” alhora que convida tothom que hi passi a gaudir dels quadres exposats i aprofitar per “traslladar-se mentalment cap a aquells indrets idíl·lics íntims que tenim cadascú de nosaltres”.

'Vers un indret idíl·lic', de Claudi Martínez

‘Vers un indret idíl·lic’, de Claudi Martínez

Una passejada pel temps

Vers un indret idíl·lic, que serà visitable fins el 5 de desembre de 2019, proposa un recorregut per la trajectòria pictòrica de Claudi Martínez dels últims deu o dotze anys. En un desenvolupament excepcional per poc habitual, s’estructura com una mena de passejada temporal que, passa a passa, avança de forma paral·lela a l’evolució de Claudi Martínez en la pintura.

Al passadís d’entrada a la galeria es pot veure una exposició retrospectiva de l’autor des de l’any 2008. El visitant s’endinsa en l’univers de Claudi Martínez a través d’algunes obres representatives de les seves col·leccions anteriors: Aires del Tibet (2007-2009), Nous aires del Tibet (2008-2009), Mediterrani blau (2010-2011), Terres de plata i or (2011-2012) i Emocions (2013-2017).

'Vers un indret idíl·lic', de Claudi Martínez

‘Vers un indret idíl·lic’, de Claudi Martínez

Canvi emocional cap a la lluminositat

Aquest itinerari acaba indefectiblement en el present i en la sala diàfana de la galeria. Allà hi brilla la col·lecció actual, que és la que porta per nom Vers un indret idíl·lic i que recull els quadres creats entre el 2017 i el 2019.

La crítica d’art Imma Gómez, membre de l’Associació Catalana de Crítics d’Art i ex directora de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza de Barcelona, va ser l’encarregada de descriure i contextualitzar la nova col·lecció de Claudi Martínez:

“És una obra més etèria, amb uns colors igual de brillants però més lluminosa en general. També es nota que, emocionalment, Claudi Martínez ha fet un canvi cap a una pintura més intimista. És una obra més purista, amb una intenció més expressiva que l’anterior. Està tot molt pensat i definit, i s’hi poden veure obres més etèries i d’altres més contingudes i ideològiques.”

'Vers un indret idíl·lic', de Claudi Martínez

‘Vers un indret idíl·lic’, de Claudi Martínez

Passió per la pintura, passió per l’arquitectura i…

Claudi Martínez també va dirigir un parlament als assistents, als quals va agrair la seva presència i companyia en la inauguració de la col·lecció. D’altra banda, va voler contestar una pregunta que li fan de forma recurrent:

“Què m’agrada més, la pintura o l’arquitectura? Jo sempre parlo de la meva ‘passió per la pintura’ i també de la meva ‘passió per l’arquitectura’. De la pintura m’agrada la lliberat creativa que suposa: trio la tela, trio la mida, els colors i la començo i acabo quan vull… L’arquitectura és tota una altra cosa, amb molts condicionants i limitacions, però també és un art. El filòsof francès Gérard Genette diferencia entre les arts materials (pintura i escultura) i les arts ideals (literatura i música), mentre que l’arquitectura és al mig, com a experiència amb els materials i amb l’espai.”

A més, Claudi Martínez va desvelar que té una altra passió, la “passió per la música”, que molt probablement centrarà la seva pròxima fase creativa, combinant pintura i música. Un camí que ja van explorar altres mestres com Vassili Kandinski o Paul Klee.