En definir l’arquitectura dels sentits, és lògic interessar-se per quins són aquests sentits i com actuen com a exploradors de la percepció. Analitzem aquí un dels sentits exteroceptius: el sentit del tacte.
Tocar és l’autèntica veu del sentiment
L’ésser humà sent i percep gràcies a les sensacions captades pels nostres òrgans sensorials. Des d’Aristòtil es parla de cinc sentits externs bàsics anomenats exteroceptius: la visió, l’audició, l’olfacte, el gust i el tacte. A més d’aquests sentits clàssics, les investigacions psicològiques realitzades a partir dels anys cinquanta plantegen els sistemes sensorials que van més enllà dels originals. A continuació s’enumeren tots i es descriu el sentit del tacte.
La maneta és l’encaixada de mans de l’edifici.
Sentit del tacte
Per tal d’adaptar-nos al medi on vivim, necessitem conèixer no només el nostre cos, sinó també les característiques de l’entorn; la vista i l’oïda són sentits molt eficaços per identificar el medi, però el tacte és un sentit pròxim capaç d’identificar elements propers.
Per a Sebastià Serrano, “el tacte ens ofereix informació, ens reconforta, ens nodreix i ens dona plaer. Ens obre els camins de la vida en néixer i és l’últim sentit en abandonar-nos al final; per això no exageraríem si diguéssim que és la mare de tots els sentits” (La fiesta de los sentidos. Ed. Now Books, 2009).
És el sentit cutani, a través de la pell, que inclou la temperatura, la pressió i el plaer-dolor. No només tenim una percepció del nostre cos en conjunt, sinó que tenim sentits concrets anomenats sentits somàtics que ens donen informació d’allò que succeeix a la superfície i a l’interior del cos.
Els sentits cutanis fan que tinguem consciència d’allò que succeeix a la nostra pell o a prop d’ella: mitjançant el tacte podem identificar els objectes. La percepció tàctil s’obté a través de la pell, que és l’òrgan del tacte.
Gràcies al tacte distingim les diferents textures de les superfícies, informant-nos de la temperatura, textura, pes i duresa, i es tracta del sentit més relacionat amb la nostra vida afectiva. Sebastià Serrano afirma que “els dits i les mans gaudeixen d’una màgia increïble i són font de plaer, salut, bellesa, misteri i confiança”.
Les textures dels objectes evoquen sensacions concretes.
Sentits exteroceptius
Sentit interoceptiu
Sentits propioceptius
